El cor quiet

El cor quiet és publicat el 1925 quan Josep Carner té quaranta-un anys, i en fa tres que no resideix a Catalunya sinó esporàdicament. 

El cor quiet és el primer volum que neix enterament en la maduresa i la distància del poeta, i que les testimonia. El cor quiet: és el jo profund del poeta, el que és el motor de la seva vida i expressa la continuïtat de la pròpia existència. La serenitat al poeta, el que l'allunya de qualsevol caiguda en la desesperació, la follia o l'angoixa de viure, és el reconeixement d'un ordre universal. 

3.1 Lectura i anàlisi dels poemes

Secció 1. Les nits

§  Carner patia insomni. Era molt donat a caminar pels carrers deserts durant la nit. Aquest tret es veurà reflectit als poemes que integren la secció.

§  El fet de dormir poques hores, sumat a la seva enorme capacitat de treball i a la seva rapidesa tenien com a efecte una gran producció literària.

§ Els poemes d'aquesta secció tenen a veure amb la introspecció i amb l'exploració interior. 

§  El poeta busca respostes, però no sempre les troba en el poema, o no en un de sol. Hem d'entendre els poemes d'aquesta secció com un tot.

§ Les nits del poeta no són espai de silenci ni són l'àmbit del cor quiet, sinó l'àmbit del misteri i del glatit. 

§  El verb glatir apareixerà sovint al llibre. Vol dir "bategar fortament".

§ Hi ha poemes que semblen testimonis de la pandèmia de grip espanyola del 1918 ("Proximitat de la Mort" i "A Jesús"). La grip va matar 20 milions de persones al món.

§ El poemes de la secció interroguen la nit. El parlant s'interroga sobre les nits, sobre la màgia, sobre l'obscuritat, la incertesa, el misteri, la bogeria, la por, la mort. La nit acaba sent l'àmbit del cor inquiet.

§  El poeta troba la resposta, o una de les possibles respostes, en la fe religiosa. Fins i tot interpel·la Déu sobre la fi de la vida humana (pot ser és degut a la forta impressió que els efectes de la grip espanyola van tenir sobre el poeta). 

§  A les nits el poeta profunditza com mai en conceptes com el perill, el pecat, els somnis i la proximitat de la mort.

Secció 2. Els arbres

§  En aquesta secció el poeta crearà imatges relacionades sempre amb els arbres. Carner sentia fascinació pels arbres i sempre procurava viure a prop d'ells. Fins i tot va arribar a canviar de casa quan van talar un arbre que estava davant de casa seva a Gènova.

§ El poeta trasllada als arbres qualitats i realitats pròpies dels èssers humans, també al revés. Cor humà, cor vegetal.

§ Secció formada per onze poemes. Quatre estan relacionats amb el lloc on ell ha viscut i que han provocat en ell alguna reacció emocional o que el jo poètic vincula a algun sentiment ("Els cocoters de Macuto").

§ Els pins tenen un paper molt important perquè estan relacionats amb Catalunya, on són arbres molt freqüents. A més a més, són arbres que prenen formes diferents i. de vegades, sorprenents. 

§ El presseguer és també un arbre amb un paper destacat. És la bellesa, és la promesa de felicitat...

Secció 3. Les estampes

§  És la secció central, la més plena de poemes (44).

§  El títol fa referència a les imatges. Les estampes son poemes d'un instant, d'un moment, d'una imatge que el poeta captura i plasma en els versos. 

§  Les imatges són correlats de l'experiència humana. 

§  "Les estampes"

§  El que el poeta veu es pot relacionar amb un sentiment o una emoció o pensament. 

§  Els poemes de les estampes pretenen donar el pas entre l'experiència concreta i el valor humà universal.

§  Els poemes estan ordenats segons el pas de les estacions: estiu, tardor, hivern i primavera.

§  Un altre doble cicle temporal present en l'ordenació d'aquesta secció és religiós: cicle de Nadal i la Quaresma - Setmana Santa.

Secció 4. Les adreces

§  És la secció més breu. Composta per set poemes.

§  El títol està relacionat amb les persones a les que el poeta s'adreça en els seus poemes. 

§  Sembla que el fet que tracti de persones més properes al poeta fa que siguin poemes més sincers i personals. 

§  Hi ha algun poema del que no sabem el seu "endreçat", però podem comprendre el seu sentit últim sense problemes. 

Secció 5. L'assenyament

§  "Assenyament" és un paraula inventada per Carner que s'ha d'entrendre com l'acte de posar seny. No està al diccionari, però Carner era un excelent creador de mots, sobretot derivats. (Va començar a escriure molt abans de la normalització de Pompeu Fabra).

§  Aquesta secció té onze poemes.

§  Els poemes de la darrera secció parlen del cor quiet al final d'un recorregut iniciat pel cor inquiet de la secció sobre la nit.

§  A l'assenyament torna a aparèixer l'insomni, però ja no és viscut des del desassossec, sinó des del confort que sent el jo líric quan té la resposta divina (resposta que es comença a veure a finals de la primera secció). 

§  El poeta està aïllat a l'interior, protegit del món exterior, i serà en aquest espai de tancament, d'interioritat, quan té la resposta divina.

§  Però a mesura que avancem en la lectura d'aquesta secció, el lector troba el dubte del jo poètic d'haver fet bé o no prou bé les coses. 

§  És un aprenentatge: el jo poètic pot viure la quietud en la inquietud.

3.2 El títol i la veu poètica

La lleu antítesi del títol revela ja l’orientació de l’actitud de Carner. El cor quiet: és a dir, el jo profund del poeta, el que és motor de la seva vida i expressa la continuïtat de la pròpia existència, però ara en un moviment paradoxalment aquietat.

Llegint els poemes ens adonem que allò que ha dut la serenitat al poeta, i que l’allunya de qualsevol caiguda en la desesperació, la follia o l’angoixa de viure, és el reconeixement d’un ordre universal. 

Podem imaginar un triangle: el poeta i la naturalesa que ell contempla són els dos angles que en formen la base: tot el creat. En el vèrtex hi ha Déu, que els crea i els manté, i s’hi revela.

En la veu poètica hi trobem un to existencial: hi ha més densitat moral, es reflexiona sobre la condició humana, no es fa fàstics al rerefons metafísic. Disminueix la ironia i, per contra, s’accentuen la càrrega evocativa, simbòlica i objectiva, alhora que es voreja l’abstracció. També trobem molt present el jo líric.

3.3 Estructura i temes

"El cor quiet" no té lloc a la ciutat, sinó als afores: al poblet, al camp, a la muntanya, a la platja...

El llibre es divideix en cinc seccions formades per un nombre variable de poesies que havien aparegut entre el 1913 i el 1925: Les nits (de l'1 a l'10), Els arbres (del 11 al 21), Les estampes (del 22 al 65), Les adreces (del 66 al 72) i L'assenyament (del 73 al 83).

Cada secció desplega una temàtica pròpia que ens indica el títol que porta i la secció central és la que conté més de la meitat dels poemes del recull.

3.4 Recursos expressius i mètrica

Dos procediments hi són fonamentals: 

1.     Objectivació: en els poemes, Carner situa en primer terme la realitat, que valora en ella mateixa i redimeix amb la seva mirada poètica.

2.      Simbolisme: cerca, alhora, de desvetllar-hi els sentits que conté, més enllà de la seva pura presència material (mots com ara nit, aura, aigua, etc.).

També hi trobem les formes mètriques convencionals com sonets i cançons. Carner va presentar en aquest llibre l’assaig de noves formes, especialment a “Les nits”, on es poden observar poemes sense estrofisme regular i amb versos polimètrics. 

Els recursos estilístics que predominen en els poemes són les metàfores, els símbols, les imatges, les preguntes retòriques i les personificacions de la natura.